Club de lectura: Terror a la xarxa

img_server.aspx

A 2n d’ESO, què n’opinem:

Anuncis

Gràcies, senyor Mankell

9788490573761

Avui ens ha deixat Henning Mankell. Per això val la pena recordar que amb la seva escriptura va contribuir a fer que la cultura juvenil fos una mica millor.

El gos que corria cap a un estel, sense anar més lluny, és un llibre que conté totes les característiques del gènere: aconsegueix la identificació del lector amb el protagonista, provoca l’autoconeixement i el descobriment del món adult, se situa en un context realista, la qual cosa no impedeix, però, l’evasió del món real, i és decididament narratiu.

No fa gaire que un diari publicava els resultats d’una enquesta viral a Facebook. 130.000 usuaris, la mitjana d’edat dels qual era de 37 anys, van dir quins eren els 50 llibres fonamentals de la seva vida. Entre els 10 primers, n’hi havia una bona colla de literatura juvenil. Per motius que ara no fan el cas, El gos que corria cap a un estel no hi figurava, tant se val, o encara millor: la lliçó de tot plegat és la força d’aquesta recepta per fer grans lectors, que Henning Mankell va cuinar a la perfecció.

Gràcies, senyor Mankell, i fins sempre!

Avaluació de la biblioteca escolar

L’any 2012, Inés Miret, Mònica Baró, Teresa Mañà i Inmaculada Vellosillo van publicar Bibliotecas escolares, entre interrogantes? Herramienta de autoavaluación. Preguntas e indicadores para mejorar la biblioteca. Vegeu-ne el document complet clicant aquí.

El que segueix és una traducció del model d’avaluació de la biblioteca escolar proposat per les autores abans esmentades.  Biblioteca

VALOR I INTEGRACIÓ A L’ESCOLA

Recolzament de l’equip directiu. 1 – 2 – 3 – 4

Presència de la biblioteca als documents de gestió de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

Varietat d’órgans de l’escola en els quals participa la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació de la dotació econòmica a les necessitats de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Recolzament de les famílies. 1 – 2 – 3 – 4

ACCESSIBILITAT

Adequació de l’espai. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat del mobiliari. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació de l’equip tecnològic. 1 – 2 – 3 – 4

Accessibilitat de la col·lecció. 1 – 2 – 3 – 4

Accessibilitat en línia de la col·lecció (catàlegs i recursos electrònics). 1 – 2 – 3 – 4

Organització de la col·lecció segons criteris normalitzats. 1 – 2 – 3 – 4

Senyalització de la col·lecció. 1 – 2 – 3 – 4

Integració de les biblioteques d’aula en la biblioteca central, si escau. 1 – 2 – 3 – 4

Integració de les biblioteques dels departaments en la biblioteca central, si escau. 1 – 2 – 3 – 4

Amplitud de l’horari d’apertura de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Distribució de l’horari de la biblioteca per a lús dels grups classe. 1 – 2 – 3 – 4

Apertura de la biblioteca fora de l’horari escolar. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació dels recursos a l’acció compensatòria de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

VISIBILITAT

Varietat d’estratègies per a la difusió, la comunicació i la senyalització. 1 – 2 – 3 – 4

Diversitat de destinataris de les estratègies (alumnes, docents, famílies). 1 – 2 – 3 – 4

Actualització de les informacions. 1 – 2 – 3 – 4

ANÀLISI DE NECESSITATS I OFERTA DE SERVEIS

Formalització del procediment per detectar les necessitats dels usuaris. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat dels serveis per cubrir les necessitats de l’alumnat. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat dels serveis per cubrir les necessitats del professorat. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat dels serveis per cubrir les necessitats de l’alumnat. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les activitats organitzades per la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació de la biblioteca amb els serveis d’orientació psicopedagògica. 1 – 2 – 3 – 4

Implicació de la biblioteca en les accions d’educació compensatòria de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

ADEQUACIÓ DELS RECURSOS DOCUMENTALS

Suficiència dels recursos documentals. 1 – 2 – 3 – 4

Varietat dels suports. 1 – 2 – 3 – 4

Equilibri entre ficció i no ficció.

Equilibri entre matèries. 1 – 2 – 3 – 4

Equilibri entre els diferents nivells educatius. 1 – 2 – 3 – 4

Diversitat de destinataris de la col·lecció. 1 – 2 – 3 – 4

Actualització de la col·lecció (adquisicions i esporga). 1 – 2 – 3 – 4

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Iniciatives i canals per a la coordinació entre la biblioteca i l’equip docent. 1 – 2 – 3 – 4

Àmbits de col·laboració entre la biblioteca i l’equip docent. 1 – 2 – 3 – 4

Integració de la biblioteca en la metodologia docent. 1 – 2 – 3 – 4

COMPETÈNCIES EN LECTURA I ESCRIPTURA

Implicació de la biblioteca en el desenvolupament de la lectura i l’escriptura. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les accions en els diferents nivells, cicles i àrees. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació amb el pla de lectura i escriptura de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

Recolzament de la biblioteca a les famílies. 1 – 2 – 3 – 4

COMPETÈNCIA DIGITAL, EN INFORMACIÓ I PER APRENDRE A APRENDRE

Implicació en el desenvolupament de les competències. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les accions en els diferents nivells, cicles i àrees. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació amb el pla TIC de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Implicació de la biblioteca en la sensibilització i tractament transversal de la competència social i ciutadana. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les accions en els diferents nivells, cicles i àrees. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació de la biblioteca amb els programes específics. 1 – 2 – 3 – 4

USOS I USUARIS

Percentatge d’estudiants que visiten la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Frequència de visita dels alumnes. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge d’estudiants que utilitzen els recursos de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Distribució de l’alumnat usuari de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge d’alumnes que utilitzen el servei de préstec. 1 – 2 – 3 – 4

Nombre de préstecs per alumne i per cada curs escolar. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels alumnes que assisteixen a les activitats organitzades per la biblioteca.

1 – 2 – 3 – 4

Percentatge de l’laumnat satisfet amb els recursos i serveis que ofereix la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge de docents que visiten la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Frequència de visita dels docents. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge docents que utilitzen els recursos de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Distribució dels docents usuaris de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge de docents que utilitzen el servei de préstec. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels docents que realitzen préstec per a l’aula. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels docents que assisteixen a les activitats organitzades per la biblioteca.

1 – 2 – 3 – 4

Varietat dels materials en préstec per a l’aula. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels docents satisfets amb els recursos i serveis que ofereix la biblioteca.

1 – 2 – 3 – 4

PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Abast del projecte de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Operativitat i formalització del pla de treball anual. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació dels procediments d’avaluació. 1 – 2 – 3 – 4

Formalització i periodicitat del procés d’avaluació. 1 – 2 – 3 – 4

Implicació de diferents agents en la planificació i avaluació. 1 – 2 – 3 – 4

EQUIP DE TREBALL

Nombre d’hores de dedicació del responsable. 1 – 2 – 3 – 4

Formació del responsable en biblioteconomia i TIC. 1 – 2 – 3 – 4

Formació del responsable en lectura i llibre infantil i juvenil. 1 – 2 – 3 – 4

Formació del responsable en piscopedagogia i didàctica. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les funcions del responsable de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Consolidació del responsable de la biblioteca en el càrrec. 1 – 2 – 3 – 4

Composició de la comissió de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les funcions de la comissió de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Existència i composició de l’equip de recolzament de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les funcions de l’equip de recolzament. 1 – 2 – 3 – 4

COMUNITAT PROFESSIONAL

Integració en programes institucionals de lectura i biblioteca escolar (promoguts per les administracions educatives o altres entitats). 1 – 2 – 3 – 4

Participació en xarxes professionals (amb altres biblioteques escolars), grups de treball i/o seminaris especialitzats. 1 – 2 – 3 – 4

Col·laboració amb la biblioteca pública. 1 – 2 – 3 – 4

Relació amb altres centres de documentaci´educativa (centres de professors, biblioteques especialitzades…). 1 – 2 – 3 – 4

PONTS AMB LA COMUNITAT

Col·laboració de la biblioteca amb la comunitat. 1 – 2 – 3 – 4

Difusió d’informació cultural de l’entorn. 1 – 2 – 3 – 4

Vinculació amb les famílies. 1 – 2 – 3 – 4

La teva vida en sis paraules

a

INTRODUCCIÓ

Ernest Hemingway va escriure:

“Rebaixa: sabates de nadó, sense estrenar.”

Aquesta frase va inspirar Larry Smith, ‘editor de la revista “Smith”, a recopilar  sis paraules dites per personatges famosos, que va publicar en un llibre: No és com ho havia planejat (memòries en sis paraules per escriptors famosos i obscurs).

TASCA

La idea de Larry Smith ha corregut com póvora per internet i avui són centenars de persones els qui han publicat un resum de la seva vida en sis paraules, fins i tot han penjat una foto i han escrit la frase com a peu de foto.

Fem una cosa semblant?

PROCÉS

Primer ens expremirem la closca per escriure un resum de la nostra vida en sis paraules.

Després, prepararem un quadern per escriure-la tot acompanyant-la de fotografies o dibuixos. Vegeu-ne un tutorial.

I, finalment, presentarem a l’aula la nostra frase i explicarem per què hem escrit aquesta frase, què ens l’ha motivada, per què creiem que reflecteix la nostra vida millor que cap altra, etc.

Els quaderns poden exposar-se a l’aula o, millor, a la biblioteca del centre.

AVALUACIÓ

L’escriptura de la frase compta un 80% de la nota, i la presentació oral el 20% restant.

GUIA DIDÀCTICA

Dibuix: Francesc Rovira.

NIVELL: ESO.

ÀREA: Llengua catalana i literatura.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

  1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
  2. Tractament d’informació i competència digital.
  3. Competència artística i cultural.

TEMPORITZACIÓ: dues sessions.

ESPAIS: aula i biblioteca.

CONTINGUTS

  • El text escrit com a missatge.
  • L’estil del text: objectivitat/subjectivitat; llegibilitat, brevetat, naturalitat, precisió.

OBJECTIUS

Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics i articulant-los a fi d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.