Una història kafkiana

Kafka a

 Bibliotasca per a l’ESO

INTRODUCCIÓ

kafka

Després de llegir La metamorfosi ja podem entendre el significat de l’adjectiu “kafkià”, que prové de l’enfocament narratiu de l’autor txec. L’objectiu principal d’aquesta bibliotasca és el d’aplicar-lo a una narració inspirada per aquest adjectiu.

TASCA

kafka-board

Milan Kundera, un altre gran autor txec, considera que el concepte “kafkià” comprèn quatre aspectes:

  1. El poder és un laberint fins a perdre’s de vista.
  2. Davant del poder, l’individu pateix despersonalització.
  3. El condemnat no coneix la causa i busca la falta.
  4. La situació kafkiana és intrínsecament còmica.

Recordar aquests aspectes et serà molt útil per a la feina que has de fer.

PROCÉS

kafka-desk

Escriu una història kafkiana, inspirada en la realitat o no. Ha de tenir unes trenta línies i ha de contenir els aspectes del concepte “kafkià” que s’expliquen en l’apartat de tasca: poder laberíntic, despersonalització de l’individu, ignorància i cerca de la causa i situació còmica.

AVALUACIÓ

Competència discursiva   Punts
Adequació El text aconsegueix l’objectiu comunicatiu i té tota la informació que es demana. El registre i el tipus de text són adequats. 2
Coherència El text està ben organitzat. L’exposició de les

idees és clara. No repeteix ni inclou informació

irrellevant.

2
Cohesió Enllaça bé les idees (connectors, recursos

anafòrics…).

La puntuació és correcta.

2
Correcció lingüística    
Lèxic El vocabulari és precís i correcte. 1
Ortografia No hi ha cap errada o només n’hi ha una. 1
Estructures

morfosintàctiques

No hi ha cap errada pel que fa a l’ordre de la frase, concordança, preposicions, pronoms, interferències… 1
Aspectes formals    
Presentació i grafia És satisfactòria si l’escrit presenta un mínim de dos d’aquests tres aspectes (netedat, marges i separació d’1,5 punts entre línies). 1

GUIA DIDÀCTICA

NIVELL: ESO.

ÀREA: literatura.

TEMPORITZACIÓ: lliure.

ESPAIS: biblioteca.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

  1. Lingüística i audiovisual.
  2. Tractament de la informació i competència digitaL
  3. Autonomia i iniciativa personal.
  4. Artística i cultural.
  5.    Aprendre a aprendre.

CONTINGUTS

  1. Lectura de narracions.
  2.     Escriure una història.

OBJECTIUS

L’alumnat, en acabar la bibliotasca, hauria de ser capaç de:

  1.     Escriure un text narratiu d’acord amb les instruccions rebudes.

CONTACTE

Podeu fer-me arribar els vostres suggeriments a @JordiBadiella o bé a jordibadiella@gmail.com

IMATGES

Franz Kafka

Anuncis

Bibliotasques per a la competència informacional

Bibliotasca 2 còpia

© del dibuix,  Montserrat Martínez de Cabanyes

Avui podem utilitzar diferents estratègies per dur a terme un treball competencial: les webquestes, les caceres, els treballs amb fonts, les webtasques… Totes elles, estratègies en constant evolució. Un exemple d’això, n’és la bibliotasca, una proposta didàctica, derivada de la webquesta, que com aquesta utilitza principalment recursos d’internet amb l’objectiu que l’alumnat realitzi una tasca, com ara resoldre qüestions o crear productes directament relacionats amb la biblioteca escolar.

Però, com s’estructura una bibliotasca?

L’estructura de la bibliotasca és la mateixa que la d’una webquesta. Consta de les següents parts:

Hi ha una pàgina d’INICI

Que conté la pàgina inicial. Indica l’àrea i el nivell educatiu als quals s’adreça la bibliotasca, l’autor i l’any de creació.

Hi ha una pàgina anomenada TASCA

que dóna la informació inicial i explica el tipus de feina que caldrà fer.

Hi ha una pàgina anomenada PROCÉS

que explica la forma com caldrà fer la feina. També proporciona les adreces dels recursos necessaris.

Hi ha una pàgina de CONCLUSIÓ

Que suggereix allò que es podrà fer quan acabi l’activitat.

Hi ha una pàgina d’AVALUACIÓ

Que informa dels criteris d’avaluació.

I hi ha una GUIA DIDÀCTICA

Que ressenya l’autor de la bibliotasca i els autors de les pàgines web recomanades, així com els autors de les imatges, textos i sons que s’hi reprodueixen. També dóna orientacions didàctiques i defineix les competències bàsiques i els objectius que es treballen.

Aquest seria un model possible que, naturalment, admet variacions.

Quins són els objectius de les bibliotasques?

Els objectius de les bibliotasques són diversos. Podem utilitzar aquesta estratègia per fer llegir, escriure o bé per cercar, recuperar, tractar i comunicar informació.

En el marc de la competència informacional, la bibliotasca, és un tipus de treball que assenyala el responsable de la biblioteca com una persona de referència en l’aprenentatge de l’alumnat, que implica el claustre i que porta a la pràctica una proposta educativa: el treball competencial fet, també, des de la biblioteca escolar.

Els objectius de les bibliotasques per a la competència informacional són:

1r d’EP: Saber diferenciar entre llibres d’imaginació i llibres de coneixements.

2n d’EP:

  • Saber diferenciar entre llibres d’imaginació, llibres de coneixements i obres de referència.
  • Aprendre a identificar el teixell del llom del llibre.

3r i 4t d’EP:

  • Llegir un llibre d’imaginació.
  • Aprendre a cercar informació.
  • Conèixer els elements principals d’una citació bibliogràfica.

5è d’EP:

  • Conèixer l’organització de la biblioteca segons la CDU.
  • Conéixer diferents fonts d’informació i saber quina s’ha d’utilitzar segons la necessitat d’informació.
  • Saber què és una bibliografia i per a què serveix.

6è d’EP:

  • Conèixer les eines auxiliars dels llibres (índexs, sumaris, glossaris).

1r i 2n d’ESO:

  • Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.
  • Identificar la informació a partir de l’índex o del sumari.
  • Reconèixer la informació rellevant.
  • Saber utilitzar procediments de recerca i tractament de la informació.

3r i 4t d’ESO:

  • Conèixer la CDU.
  • Aprendre a localitzar una font.
  • Cercar en un catàleg.
  • Cercar a internet.
  • Conèixer els operadors.
  • Conèixer els cercadors, els motors de cerca i la cerca avançada.
  • Citar la bibliografia i la webgrafia.

En conclusió, què són les bibliotasques?

  1. Una bibliotasca és una proposta didàctica, derivada de la webquesta, que com aquesta utilitza principalment recursos d’internet.
  2. L’objectiu és que l’alumnat realitzi, de forma cooperativa, una tasca, com ara resoldre qüestions o crear productes directament relacionats amb la biblioteca escolar.
  3. L’alumnat fa sistemàticament des de 1r de primària a 4t d’ESO una activitat de competència informacional lligada al seu currículum.
  4. El responsable de la biblioteca és la persona de referència, però el tutor o l’especialista es responsabilitza de l’activitat i l’avalua.
  5. És una activitat que implica el claustre i dóna resposta a una necessitat educativa.
  6. I, sobretot, transporta l’alumnat a indrets desconeguts, sorprenents, meravellosos.

On podem trobar les bibliotasques per a la competència informacional?

A l’Arc de l’Xtec. Hi són totes:

Primària: http://apliense.xtec.cat/arc/node/29627

Secundària: http://apliense.xtec.cat/arc/node/29628

Però és molt millor dissenyar-les un mateix.

Llibres o webs recomanables?

Un llibre? N’hi ha molts, però aquest és el millor i a la bibliografia hi són tots els altres: Anna Blasco i Glòria Durban. Competència informacional: del currículum a l’aula. Dossiers Rosa Sensat, 72. Barcelona, 2011.

Un web: Competència informacional a l’aula, mantingut pel grup Bibliomèdia: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cinfo-aula/

Escriptors empresonats

tapies

Una webquest per reflexionar sobre la llibertat d’expressió.

Introducció

Al món hi ha al voltant de 900 escriptors i escriptores empresonats o perseguits. Ho sabies?

Tasca

La biblioteca del centre us ha encarregat una exposició per sensibilitzar els usuaris que al món molts escriptors no tenen llibertat. 

Haureu de pensar quins objectius persegueix l’exposició, quins continguts la formen i com es presenten.

Us pot ajudar fer una lectura de Veus silenciades, veus rescatades, un document que recull textos i fotografies sobre escriptors perseguits o empresonats.

Procés

L’equip estarà format per persones amb el perfil i les responsabilitats següents: lingüista, dissenyador i publicista.

Una vegada que tingueu clar quina serà la funció de cadascú, heu de pensar quin tipus d’exposició fareu i quins materials necessitareu. Per començar, aniria bé fer una pluja d’idees. Podeu inspirar-vos en el dibuix d’Antoni Tàpies que hem utilitzat en aquesta webquest. 

Important: abans de posar-vos a la feina i mentre aquesta duri, consulteu l’apartat d’avaluació per ajustar-la a allò que s’espera de vosaltres. I recordeu que una exposició té com a finalitat bàsica donar a conèixer d’una manera suggerent un missatge.

Conclusió

Quan haureu enllestit l’exposició, podeu preguntar-vos si només l’han de veure els usuaris de la biblioteca del centre o bé la podeu portar a altres llocs. 

Heu pensat que podria ser una exposició itinerant? Si és així, a qui podeu oferir-la?

La biblioteca 2.0 en 20 preguntes

Blog còpia

Probablement, la biblioteca escolar del vostre centre ja disposa d’una extensió a internet. Vet aquí 20 preguntes per esbrinar si li falta alguna cosa.*

 SERVEIS DE DIFUSIÓ DE CARÀCTER GENERAL

1. La vostra biblioteca té un blog o web dinàmic que permeti la interacció amb la comunitat educativa?

2. Des de la pàgina principal del vostre centre, és pot accedir fàcilment al lloc web de la  biblioteca escolar?

3. Actualitzeu regularment la pàgina de la vostra biblioteca (mínim un cop al mes)?

4. Hi feu promoció de la vostra BE per mitjà d’eines 2.0 (agendes, lipdups, vídeos…)?

5. El lloc web de la vostra biblioteca, disposa de llicència Creative Commons?

SERVEIS ESPECÍFICS DE SUPORT AL CURRÍCULUM

6. La pàgina de la vostra biblioteca, enllaça amb una Wiki, Moodle o altre espais virtuals del centre?

7. A la pàgina de la vostra biblioteca, es fan seleccions de recursos amb marcadors socials com delicious, diigo…? 

8. A la pàgina de la vostra biblioteca, es fan seleccions de recursos amb escriptoris virtuals com Symbaloo, Netvibes…?

9. A la pàgina de la vostra biblioteca es comparteixen documents i/o presentacions amb eines 2.0 com per exemple Google.docs, Scribd, Issuu, Slideshare, Calaméo, PhotoPeach...?

10. A la pàgina de la vostra biblioteca compartiu recursos de l’entorn XTEC (La prestatgeria,  Alexandria, Col·lex, etc…)?

SERVEIS DE DINAMITZACIÓ

11. La vostra biblioteca a Internet disposa d’una secció o altre web específica per dinamitzar la lectura (per ex. Club de lectura, concursos…)?

 12. La vostra biblioteca en línia conté activitats didàctiques 2.0 per a l’alumnat?

 13. La vostra biblioteca a Internet disposa de canals per compartir imatges o vídeos relacionats amb les activitats del centre com per exemple Flickr, Picassa, Youtube, Vimeo…

 14. A la pàgina de la vostra biblioteca es dinamitzen i comparteixen activitats mitjançant aplicacions d’àudio com Ivox, Goear, etc.?

 15. A la pàgina de la vostra biblioteca es mostren presentacions dinàmiques amb participació de l’alumnat (Glogster, Prezi, etc.)?

SERVEIS CENTRATS EN L’USUARI

16. La pàgina de la vostra biblioteca té algun espai específic per recollir les opinions del vostre alumnat sobre lectures o altres temes?

17. La pàgina de la vostra biblioteca proposa enquestes a l’alumnat sobre temes d’interès per la BE?

18. A la pàgina de la vostra biblioteca hi ha espai/s de participació per al professorat del propi centre (club de lectura, propostes de recursos, etc.)?

19. A la pàgina de la vostra biblioteca hi ha espai/s de participació per a les famílies (club de lectura adults, guies, opinions, etc.)?

20. La vostra biblioteca disposa de perfil a les xarxes socials (Twitter,  Facebook, Google+, etc.) ?

*Aquestes preguntes per a una diagnosi de la biblioteca escolar 2.0 han estat elaborades per Jordi Badiella, Montserrat Batallé, Cristina Batlle, Anna Blasco, Albert Correa, Pilar Jarque, Jordi Jubany, Mònica Ricart i Isabel Toro i formen part del document Biblioteca escolar 2.0, editat en format digital pel Departament d’Ensenyament, que trobareu clicant aquí.

Biblioteka 2.0 Espurn@, què és?

biblioteca

El nom “Biblioteka 2.0” fa referència a l’aplicació de determinades tecnologies i els principis propis del web 2.0 a l’entorn bibliotecari.

L’aplicació del model web 2.0 a la biblioteca fou utilitzat per primera vegada per Michael Casey l’any 2007. Aquest nou model es planteja com un canvi de paradigma de la biblioteca tradicional: “El model de biblioteca 2.0 intenta fomentar la retroalimentació i la participació en els serveis bibliotecaris. Els qui proposen aquest concepte esperen que finalment el model de servei de biblioteca 2.0 acabi substituint el model tradicional unidireccional que ha caracteritzat les biblioteques durant segles”.

La Biblioteka 2.0 Espurn@ ofereix el següent:

SERVEIS BIBLIOTECARIS

Publicacions periòdiques en línia: atles, diccionaris, enciclopèdies i revistes digitals.

Catàlegs de la biblioteca pública i universitària.

Biblioteques digitals. Selecció i accés.

SUPORT AL CURRÍCULUM

Directori de llocs web, obres de referència i portals especialitzats classificats segons la CDU.

Dipòsit de continguts educatius digitals.

Col·leccions digitals.

DINAMITZACIÓ I ASSESSORAMENT

Dinamització de recursos informacionals i de suport a la lectura.

Assessorament a l’alumnat: competència informacional i recerca.

Assessorament al professorat: enllaços a webs del camp de la biblioteca escolar i de la literatura infantil i juvenil.

INTERACCIÓ AMB L’USUARI

Espais d’interacció amb l’alumnat i el professorat.

Utilització de les xarxes socials per difondre i interactuar.

Biblioteca escolar 2.0

Captura de pantalla 2014-05-04 a les 22.11.05

Cliqueu la imatge

En aquest espai trobareu resposta a les qüestions que ens sorgeixen en abordar la creació d’una biblioteca escolar 2.0, com per exemple: 

  • Quin és el paper d’una biblioteca 2.0?
  • Quins són els seus àmbits d’actuació?
  • Quins són els punts febles i els forts de la nostra biblioteca 2.0?
  • Quines són les eines més adients per desenvolupar la biblioteca digital?
  • Com ho hem de fer per crear i compartir arxius?
  • I per participar i col·laborar amb la biblioteca?
  • Quines són les xarxes socials que podem utilitzar?

Hi trobareu un munt de respostes i reflexions amb el valor afegit d’interessants lectures i recursos de referència.