Gràcies, senyor Mankell

9788490573761

Avui ens ha deixat Henning Mankell. Per això val la pena recordar que amb la seva escriptura va contribuir a fer que la cultura juvenil fos una mica millor.

El gos que corria cap a un estel, sense anar més lluny, és un llibre que conté totes les característiques del gènere: aconsegueix la identificació del lector amb el protagonista, provoca l’autoconeixement i el descobriment del món adult, se situa en un context realista, la qual cosa no impedeix, però, l’evasió del món real, i és decididament narratiu.

No fa gaire que un diari publicava els resultats d’una enquesta viral a Facebook. 130.000 usuaris, la mitjana d’edat dels qual era de 37 anys, van dir quins eren els 50 llibres fonamentals de la seva vida. Entre els 10 primers, n’hi havia una bona colla de literatura juvenil. Per motius que ara no fan el cas, El gos que corria cap a un estel no hi figurava, tant se val, o encara millor: la lliçó de tot plegat és la força d’aquesta recepta per fer grans lectors, que Henning Mankell va cuinar a la perfecció.

Gràcies, senyor Mankell, i fins sempre!

Avaluació de la biblioteca escolar

L’any 2012, Inés Miret, Mònica Baró, Teresa Mañà i Inmaculada Vellosillo van publicar Bibliotecas escolares, entre interrogantes? Herramienta de autoavaluación. Preguntas e indicadores para mejorar la biblioteca. Vegeu-ne el document complet clicant aquí.

El que segueix és una traducció del model d’avaluació de la biblioteca escolar proposat per les autores abans esmentades.  Biblioteca

VALOR I INTEGRACIÓ A L’ESCOLA

Recolzament de l’equip directiu. 1 – 2 – 3 – 4

Presència de la biblioteca als documents de gestió de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

Varietat d’órgans de l’escola en els quals participa la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació de la dotació econòmica a les necessitats de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Recolzament de les famílies. 1 – 2 – 3 – 4

ACCESSIBILITAT

Adequació de l’espai. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat del mobiliari. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació de l’equip tecnològic. 1 – 2 – 3 – 4

Accessibilitat de la col·lecció. 1 – 2 – 3 – 4

Accessibilitat en línia de la col·lecció (catàlegs i recursos electrònics). 1 – 2 – 3 – 4

Organització de la col·lecció segons criteris normalitzats. 1 – 2 – 3 – 4

Senyalització de la col·lecció. 1 – 2 – 3 – 4

Integració de les biblioteques d’aula en la biblioteca central, si escau. 1 – 2 – 3 – 4

Integració de les biblioteques dels departaments en la biblioteca central, si escau. 1 – 2 – 3 – 4

Amplitud de l’horari d’apertura de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Distribució de l’horari de la biblioteca per a lús dels grups classe. 1 – 2 – 3 – 4

Apertura de la biblioteca fora de l’horari escolar. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació dels recursos a l’acció compensatòria de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

VISIBILITAT

Varietat d’estratègies per a la difusió, la comunicació i la senyalització. 1 – 2 – 3 – 4

Diversitat de destinataris de les estratègies (alumnes, docents, famílies). 1 – 2 – 3 – 4

Actualització de les informacions. 1 – 2 – 3 – 4

ANÀLISI DE NECESSITATS I OFERTA DE SERVEIS

Formalització del procediment per detectar les necessitats dels usuaris. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat dels serveis per cubrir les necessitats de l’alumnat. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat dels serveis per cubrir les necessitats del professorat. 1 – 2 – 3 – 4

Idoneïtat dels serveis per cubrir les necessitats de l’alumnat. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les activitats organitzades per la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació de la biblioteca amb els serveis d’orientació psicopedagògica. 1 – 2 – 3 – 4

Implicació de la biblioteca en les accions d’educació compensatòria de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

ADEQUACIÓ DELS RECURSOS DOCUMENTALS

Suficiència dels recursos documentals. 1 – 2 – 3 – 4

Varietat dels suports. 1 – 2 – 3 – 4

Equilibri entre ficció i no ficció.

Equilibri entre matèries. 1 – 2 – 3 – 4

Equilibri entre els diferents nivells educatius. 1 – 2 – 3 – 4

Diversitat de destinataris de la col·lecció. 1 – 2 – 3 – 4

Actualització de la col·lecció (adquisicions i esporga). 1 – 2 – 3 – 4

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Iniciatives i canals per a la coordinació entre la biblioteca i l’equip docent. 1 – 2 – 3 – 4

Àmbits de col·laboració entre la biblioteca i l’equip docent. 1 – 2 – 3 – 4

Integració de la biblioteca en la metodologia docent. 1 – 2 – 3 – 4

COMPETÈNCIES EN LECTURA I ESCRIPTURA

Implicació de la biblioteca en el desenvolupament de la lectura i l’escriptura. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les accions en els diferents nivells, cicles i àrees. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació amb el pla de lectura i escriptura de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

Recolzament de la biblioteca a les famílies. 1 – 2 – 3 – 4

COMPETÈNCIA DIGITAL, EN INFORMACIÓ I PER APRENDRE A APRENDRE

Implicació en el desenvolupament de les competències. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les accions en els diferents nivells, cicles i àrees. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació amb el pla TIC de l’escola. 1 – 2 – 3 – 4

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Implicació de la biblioteca en la sensibilització i tractament transversal de la competència social i ciutadana. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les accions en els diferents nivells, cicles i àrees. 1 – 2 – 3 – 4

Coordinació de la biblioteca amb els programes específics. 1 – 2 – 3 – 4

USOS I USUARIS

Percentatge d’estudiants que visiten la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Frequència de visita dels alumnes. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge d’estudiants que utilitzen els recursos de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Distribució de l’alumnat usuari de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge d’alumnes que utilitzen el servei de préstec. 1 – 2 – 3 – 4

Nombre de préstecs per alumne i per cada curs escolar. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels alumnes que assisteixen a les activitats organitzades per la biblioteca.

1 – 2 – 3 – 4

Percentatge de l’laumnat satisfet amb els recursos i serveis que ofereix la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge de docents que visiten la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Frequència de visita dels docents. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge docents que utilitzen els recursos de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Distribució dels docents usuaris de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge de docents que utilitzen el servei de préstec. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels docents que realitzen préstec per a l’aula. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels docents que assisteixen a les activitats organitzades per la biblioteca.

1 – 2 – 3 – 4

Varietat dels materials en préstec per a l’aula. 1 – 2 – 3 – 4

Percentatge dels docents satisfets amb els recursos i serveis que ofereix la biblioteca.

1 – 2 – 3 – 4

PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Abast del projecte de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Operativitat i formalització del pla de treball anual. 1 – 2 – 3 – 4

Adequació dels procediments d’avaluació. 1 – 2 – 3 – 4

Formalització i periodicitat del procés d’avaluació. 1 – 2 – 3 – 4

Implicació de diferents agents en la planificació i avaluació. 1 – 2 – 3 – 4

EQUIP DE TREBALL

Nombre d’hores de dedicació del responsable. 1 – 2 – 3 – 4

Formació del responsable en biblioteconomia i TIC. 1 – 2 – 3 – 4

Formació del responsable en lectura i llibre infantil i juvenil. 1 – 2 – 3 – 4

Formació del responsable en piscopedagogia i didàctica. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les funcions del responsable de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Consolidació del responsable de la biblioteca en el càrrec. 1 – 2 – 3 – 4

Composició de la comissió de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les funcions de la comissió de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Existència i composició de l’equip de recolzament de la biblioteca. 1 – 2 – 3 – 4

Abast de les funcions de l’equip de recolzament. 1 – 2 – 3 – 4

COMUNITAT PROFESSIONAL

Integració en programes institucionals de lectura i biblioteca escolar (promoguts per les administracions educatives o altres entitats). 1 – 2 – 3 – 4

Participació en xarxes professionals (amb altres biblioteques escolars), grups de treball i/o seminaris especialitzats. 1 – 2 – 3 – 4

Col·laboració amb la biblioteca pública. 1 – 2 – 3 – 4

Relació amb altres centres de documentaci´educativa (centres de professors, biblioteques especialitzades…). 1 – 2 – 3 – 4

PONTS AMB LA COMUNITAT

Col·laboració de la biblioteca amb la comunitat. 1 – 2 – 3 – 4

Difusió d’informació cultural de l’entorn. 1 – 2 – 3 – 4

Vinculació amb les famílies. 1 – 2 – 3 – 4

La teva vida en sis paraules

a

INTRODUCCIÓ

Ernest Hemingway va escriure:

“Rebaixa: sabates de nadó, sense estrenar.”

Aquesta frase va inspirar Larry Smith, ‘editor de la revista “Smith”, a recopilar  sis paraules dites per personatges famosos, que va publicar en un llibre: No és com ho havia planejat (memòries en sis paraules per escriptors famosos i obscurs).

TASCA

La idea de Larry Smith ha corregut com póvora per internet i avui són centenars de persones els qui han publicat un resum de la seva vida en sis paraules, fins i tot han penjat una foto i han escrit la frase com a peu de foto.

Fem una cosa semblant?

PROCÉS

Primer ens expremirem la closca per escriure un resum de la nostra vida en sis paraules.

Després, prepararem un quadern per escriure-la tot acompanyant-la de fotografies o dibuixos. Vegeu-ne un tutorial.

I, finalment, presentarem a l’aula la nostra frase i explicarem per què hem escrit aquesta frase, què ens l’ha motivada, per què creiem que reflecteix la nostra vida millor que cap altra, etc.

Els quaderns poden exposar-se a l’aula o, millor, a la biblioteca del centre.

AVALUACIÓ

L’escriptura de la frase compta un 80% de la nota, i la presentació oral el 20% restant.

GUIA DIDÀCTICA

Dibuix: Francesc Rovira.

NIVELL: ESO.

ÀREA: Llengua catalana i literatura.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

  1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
  2. Tractament d’informació i competència digital.
  3. Competència artística i cultural.

TEMPORITZACIÓ: dues sessions.

ESPAIS: aula i biblioteca.

CONTINGUTS

  • El text escrit com a missatge.
  • L’estil del text: objectivitat/subjectivitat; llegibilitat, brevetat, naturalitat, precisió.

OBJECTIUS

Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics i articulant-los a fi d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

Una història kafkiana

Kafka a

 Bibliotasca per a l’ESO

INTRODUCCIÓ

kafka

Després de llegir La metamorfosi ja podem entendre el significat de l’adjectiu “kafkià”, que prové de l’enfocament narratiu de l’autor txec. L’objectiu principal d’aquesta bibliotasca és el d’aplicar-lo a una narració inspirada per aquest adjectiu.

TASCA

kafka-board

Milan Kundera, un altre gran autor txec, considera que el concepte “kafkià” comprèn quatre aspectes:

  1. El poder és un laberint fins a perdre’s de vista.
  2. Davant del poder, l’individu pateix despersonalització.
  3. El condemnat no coneix la causa i busca la falta.
  4. La situació kafkiana és intrínsecament còmica.

Recordar aquests aspectes et serà molt útil per a la feina que has de fer.

PROCÉS

kafka-desk

Escriu una història kafkiana, inspirada en la realitat o no. Ha de tenir unes trenta línies i ha de contenir els aspectes del concepte “kafkià” que s’expliquen en l’apartat de tasca: poder laberíntic, despersonalització de l’individu, ignorància i cerca de la causa i situació còmica.

AVALUACIÓ

Competència discursiva   Punts
Adequació El text aconsegueix l’objectiu comunicatiu i té tota la informació que es demana. El registre i el tipus de text són adequats. 2
Coherència El text està ben organitzat. L’exposició de les

idees és clara. No repeteix ni inclou informació

irrellevant.

2
Cohesió Enllaça bé les idees (connectors, recursos

anafòrics…).

La puntuació és correcta.

2
Correcció lingüística    
Lèxic El vocabulari és precís i correcte. 1
Ortografia No hi ha cap errada o només n’hi ha una. 1
Estructures

morfosintàctiques

No hi ha cap errada pel que fa a l’ordre de la frase, concordança, preposicions, pronoms, interferències… 1
Aspectes formals    
Presentació i grafia És satisfactòria si l’escrit presenta un mínim de dos d’aquests tres aspectes (netedat, marges i separació d’1,5 punts entre línies). 1

GUIA DIDÀCTICA

NIVELL: ESO.

ÀREA: literatura.

TEMPORITZACIÓ: lliure.

ESPAIS: biblioteca.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

  1. Lingüística i audiovisual.
  2. Tractament de la informació i competència digitaL
  3. Autonomia i iniciativa personal.
  4. Artística i cultural.
  5.    Aprendre a aprendre.

CONTINGUTS

  1. Lectura de narracions.
  2.     Escriure una història.

OBJECTIUS

L’alumnat, en acabar la bibliotasca, hauria de ser capaç de:

  1.     Escriure un text narratiu d’acord amb les instruccions rebudes.

CONTACTE

Podeu fer-me arribar els vostres suggeriments a @JordiBadiella o bé a jordibadiella@gmail.com

IMATGES

Franz Kafka

Bibliotasques per a la competència informacional

Bibliotasca 2 còpia

© del dibuix,  Montserrat Martínez de Cabanyes

Avui podem utilitzar diferents estratègies per dur a terme un treball competencial: les webquestes, les caceres, els treballs amb fonts, les webtasques… Totes elles, estratègies en constant evolució. Un exemple d’això, n’és la bibliotasca, una proposta didàctica, derivada de la webquesta, que com aquesta utilitza principalment recursos d’internet amb l’objectiu que l’alumnat realitzi una tasca, com ara resoldre qüestions o crear productes directament relacionats amb la biblioteca escolar.

Però, com s’estructura una bibliotasca?

L’estructura de la bibliotasca és la mateixa que la d’una webquesta. Consta de les següents parts:

Hi ha una pàgina d’INICI

Que conté la pàgina inicial. Indica l’àrea i el nivell educatiu als quals s’adreça la bibliotasca, l’autor i l’any de creació.

Hi ha una pàgina anomenada TASCA

que dóna la informació inicial i explica el tipus de feina que caldrà fer.

Hi ha una pàgina anomenada PROCÉS

que explica la forma com caldrà fer la feina. També proporciona les adreces dels recursos necessaris.

Hi ha una pàgina de CONCLUSIÓ

Que suggereix allò que es podrà fer quan acabi l’activitat.

Hi ha una pàgina d’AVALUACIÓ

Que informa dels criteris d’avaluació.

I hi ha una GUIA DIDÀCTICA

Que ressenya l’autor de la bibliotasca i els autors de les pàgines web recomanades, així com els autors de les imatges, textos i sons que s’hi reprodueixen. També dóna orientacions didàctiques i defineix les competències bàsiques i els objectius que es treballen.

Aquest seria un model possible que, naturalment, admet variacions.

Quins són els objectius de les bibliotasques?

Els objectius de les bibliotasques són diversos. Podem utilitzar aquesta estratègia per fer llegir, escriure o bé per cercar, recuperar, tractar i comunicar informació.

En el marc de la competència informacional, la bibliotasca, és un tipus de treball que assenyala el responsable de la biblioteca com una persona de referència en l’aprenentatge de l’alumnat, que implica el claustre i que porta a la pràctica una proposta educativa: el treball competencial fet, també, des de la biblioteca escolar.

Els objectius de les bibliotasques per a la competència informacional són:

1r d’EP: Saber diferenciar entre llibres d’imaginació i llibres de coneixements.

2n d’EP:

  • Saber diferenciar entre llibres d’imaginació, llibres de coneixements i obres de referència.
  • Aprendre a identificar el teixell del llom del llibre.

3r i 4t d’EP:

  • Llegir un llibre d’imaginació.
  • Aprendre a cercar informació.
  • Conèixer els elements principals d’una citació bibliogràfica.

5è d’EP:

  • Conèixer l’organització de la biblioteca segons la CDU.
  • Conéixer diferents fonts d’informació i saber quina s’ha d’utilitzar segons la necessitat d’informació.
  • Saber què és una bibliografia i per a què serveix.

6è d’EP:

  • Conèixer les eines auxiliars dels llibres (índexs, sumaris, glossaris).

1r i 2n d’ESO:

  • Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.
  • Identificar la informació a partir de l’índex o del sumari.
  • Reconèixer la informació rellevant.
  • Saber utilitzar procediments de recerca i tractament de la informació.

3r i 4t d’ESO:

  • Conèixer la CDU.
  • Aprendre a localitzar una font.
  • Cercar en un catàleg.
  • Cercar a internet.
  • Conèixer els operadors.
  • Conèixer els cercadors, els motors de cerca i la cerca avançada.
  • Citar la bibliografia i la webgrafia.

En conclusió, què són les bibliotasques?

  1. Una bibliotasca és una proposta didàctica, derivada de la webquesta, que com aquesta utilitza principalment recursos d’internet.
  2. L’objectiu és que l’alumnat realitzi, de forma cooperativa, una tasca, com ara resoldre qüestions o crear productes directament relacionats amb la biblioteca escolar.
  3. L’alumnat fa sistemàticament des de 1r de primària a 4t d’ESO una activitat de competència informacional lligada al seu currículum.
  4. El responsable de la biblioteca és la persona de referència, però el tutor o l’especialista es responsabilitza de l’activitat i l’avalua.
  5. És una activitat que implica el claustre i dóna resposta a una necessitat educativa.
  6. I, sobretot, transporta l’alumnat a indrets desconeguts, sorprenents, meravellosos.

On podem trobar les bibliotasques per a la competència informacional?

A l’Arc de l’Xtec. Hi són totes:

Primària: http://apliense.xtec.cat/arc/node/29627

Secundària: http://apliense.xtec.cat/arc/node/29628

Però és molt millor dissenyar-les un mateix.

Llibres o webs recomanables?

Un llibre? N’hi ha molts, però aquest és el millor i a la bibliografia hi són tots els altres: Anna Blasco i Glòria Durban. Competència informacional: del currículum a l’aula. Dossiers Rosa Sensat, 72. Barcelona, 2011.

Un web: Competència informacional a l’aula, mantingut pel grup Bibliomèdia: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cinfo-aula/

Escriptors empresonats

tapies

Una webquest per reflexionar sobre la llibertat d’expressió.

Introducció

Al món hi ha al voltant de 900 escriptors i escriptores empresonats o perseguits. Ho sabies?

Tasca

La biblioteca del centre us ha encarregat una exposició per sensibilitzar els usuaris que al món molts escriptors no tenen llibertat. 

Haureu de pensar quins objectius persegueix l’exposició, quins continguts la formen i com es presenten.

Us pot ajudar fer una lectura de Veus silenciades, veus rescatades, un document que recull textos i fotografies sobre escriptors perseguits o empresonats.

Procés

L’equip estarà format per persones amb el perfil i les responsabilitats següents: lingüista, dissenyador i publicista.

Una vegada que tingueu clar quina serà la funció de cadascú, heu de pensar quin tipus d’exposició fareu i quins materials necessitareu. Per començar, aniria bé fer una pluja d’idees. Podeu inspirar-vos en el dibuix d’Antoni Tàpies que hem utilitzat en aquesta webquest. 

Important: abans de posar-vos a la feina i mentre aquesta duri, consulteu l’apartat d’avaluació per ajustar-la a allò que s’espera de vosaltres. I recordeu que una exposició té com a finalitat bàsica donar a conèixer d’una manera suggerent un missatge.

Conclusió

Quan haureu enllestit l’exposició, podeu preguntar-vos si només l’han de veure els usuaris de la biblioteca del centre o bé la podeu portar a altres llocs. 

Heu pensat que podria ser una exposició itinerant? Si és així, a qui podeu oferir-la?